Nosaltres, els gats, intemporals com som,
com l'Orlando...,
anem deixant dolces petjades en tots els que ens coneixen i hem conegut.
Vaig coincidir molt amb LE CHAT BOTTÉ; n'admirava molt el seu esperit decidit i un "pèl" fatxenda.
Mmmmmmmm, com el vaig estimar...!
4 comentaris:
alba mes ben dit miss felina morris
esta molt be aquest bloc i adames m'agrada molt la gatta amb la perruca i tambe m'agrada la foto de el gat amb botes. un peto
Estimada Felina Morris.
Permeteu-me que gosi expresar-vos públicament la meva admiració i devoció; no tan sols per la vostra bellesa i elegància sino, a més, per la vostra captivadora veu, que regala les meves oïdes i embolcalla el meu cor.
Em teniu als vostres peus, Madama.
Quixot.
Cantes molt bé! :D
Mencanta. ^^
Haveure per quan un disc, i un concert per a la teva clase. :)
Petoneets!
Hola Alba!!
M'ha agadat molt el blooog i la teva veu, ha estat una experiència molt xula i original!! jeje
Però sobretot m'ha agradat el "look" de la Felina Morris!!!
Un petóoo
Sílvia Zurita
Publica un comentari a l'entrada